“Mestres que Formen Mestres” [ MfM ] és una iniciativa interuniversitària, coordinada des de la Universitat de Lleida, amb la participació del Departament d’Educació, en el marc del projecte 2020 ARMIF 00019 (“Mestres que formen Mestres, e-espai per la co-formació docent: universitat-escola”) i del projecte 2023 ARMIF 00010 (“Experimentació i avaluació d’una plataforma en línia per a la co-formació docent: “Mestres que formen Mestres”), projectes competitius concedits per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca en les convocatòries d’ajuts de recerca per a la millora de la formació inicial de mestres i professorat de secundària.
MfM es concep com un espai de compartició de recursos per la formació inicial i contínua per a la docència i com un punt de trobada dels docents, tant els que estan en exercici en el sistema educatiu com els que es troben en la seua etapa de formació inicial a les Universitats en els Graus d’Educació.
MfM ofereix experiències formatives en format vídeo enregistrades en contextos educatius reals per ajudar a promoure el desenvolupament del Punt de Vista Professional (PVP) a través de la seua anàlisi, identificant esdeveniments rellevants, argumentant el seu significat i les opcions o alternatives possibles. MfM organitza les vídeo-experiències segons: a) l’etapa educativa (infantil, primària i/o secundària); b) l’àrea de coneixement (experiències en les àrees de llengua, matemàtiques, ciències, etc.) i c) el tipus d’accions docents que poden ser observades. Aquestes accions es classifiquen, a partir de la proposta de Shulman (1986) i altres estudis posteriors (Ball et al., 2008; König et al., 2011; Roth et al., 2019; Voss et al., 2011), en dos tipus de coneixements propis de la professió docent:
Les vídeo-experiències també s’acompanyen d’altres materials i recursos, com articles de referència, entrevistes als docents que hi participen o guies i eines que donin suport a l’anàlisi i interpretació i al corresponent desenvolupament del PVP.
MfM té sentit i es desenvolupa des de la contribució de les institucions implicades i de tot el col·lectiu professional, com a comunitat de pràctica compromesa i orientada a la millora de l’educació dels infants del país.
Ball, D. L., Thames, M. H., i Phelps, G. (2008). Content knowledge for teaching: What makes it special?. Journal of teacher education, 59(5), 389-407. https://doi.org/10.1177/0022487108324554
König, J., Blömeke, S., Paine, L., Schmidt, B., i Hsieh, F.-J. (2011). General pedagogical knowledge of future middle school teachers. On the complex ecology of teacher education in the United States, Germany, and Taiwan. Journal of Teacher Education, 62(2), 188–201. https://doi.org/10.1177/0022487110388664
Roth, K. J., Wilson, C. D., Taylor, J. A., Stuhlsatz, M. A., i Hvidsten, C. (2019). Comparing the effects of analysis-of-practice and content-based professional development on teacher and student outcomes in science. American Educational Research Journal, 56(4), 1217-1253. https://doi.org/10.3102/0002831218814759
Shulman, L. S. (1986). Those who understand: Knowledge growth in teaching. Educational researcher, 15(2), 4-14. https://doi.org/10.3102/0013189X015002004
Voss, T., Kunter, M., i Baumert, J. (2011). Assessing teacher candidates’ general pedagogical/psychological knowledge: Test construction and validation. Journal of educational psychology, 103(4), 952-969. https://doi.org/10.1037/a0025125